MILIO I CINTA

Les famílies tipogràfiques son un grup de signes escrits que comparteixen trets de disseny comuns, conformant totes elles una unitat tipogràfica. Els tipus d´una família sa semblen entre sí, però també tenen trets propis. Tant Milio com Cinta pertanyen a la classificació de Francis Thibaudeau.

La tipografía Milio pertany a la Romana Antiga, també anomenada “elzeveriana”. Aquesta s´inspira en l´escriptura del manuscrits humanístics. El gruix del pal de les lletres es irregular i els terminals són irregulars i còncaus. Entre elles destaquen les fonts: Garamond, Caslon, Century Old Style, Goudy, Times New Roman i Palatino.

Cinta pertany al sector Pal sec. Es pot anomenar "antigua" o "grotesca". Aquesta lletra és deriva de la egípcia de la que s'eliminen els acabaments. Els caràcters amb estil de pal sec s'han trobat inscrits en monuments i objectes de l'època grega i romana. L'asta és recta i uniforme i no tenen acabaments. Alguna d'elles podria ser: Kabel, Avant Garde, Folio.

Hi han molts avantatges en que siguin combinables aquestes dues fotografies. Al unirse, són diferents perquè una és més senzilla que l'altre però no ho son tant entre elles com altres, i al unificarles es veu més clar i satisfactori veure que tenen trets semblants, ja que sinó no et fixaríes amb les dues a la vegada i et fixaríes només amb una.